El dia 17 de juliol de 2011, arribem a Betlem a les 9 del matí 5 de les 8 dones que aquest any formarem part de la delegació "Marhaba 2011", anomenada aquest any com "Amal" (que significa esperança en àrab) que és la segona onada d'un projecte de "Pau ara i sempre" i "Hèlia" per a la sensibilització i contra la violència de genere, iniciat l'any passat, i que té com a finalitat fer un intercanvi de bones pràctiques, amb dones Palestines.
Aquest viatge ple de somnis i il.lusions va començar a les 11 del matí del dia 16 de juliol de 2011. Fent escala a Praga, i tarda-nit de visita per aquesta ciutat, una vegada traspassats innumerables o incomptables controls de passaports arribem de matinada a l'aeroport israelià de Tel-avit. Considerades com a "acceptades" i "aptes" per a entrar, i després d'un interrogatori sobre els motius, els quals i els tals de la visita, aconseguim poder sortir de l'aeroport (un dels primers reptes superats) i olorar l'aire de la ciutat.
La mescla de la població civil, el color verd dels uniformes dels soldats israelians, les metralletes impactants i una sensació de tensió que impregna l'aire d'aquesta zona del mon, conviuen amb totes nosaltres durant el camí que ha de recórrer l'autobús que ens portarà a Jerusalem. És impactant mirar per la finestra, i sobretot per a les persones que no hem estat mai per aquesta terra, i vora com "van de la mà", contradictòriament, al cap dels soldats un símbol religiós, (que implica una fe que com a totes les religions, es suposa que justifica una "bona moral") com és la "kipá" jueva amb una arma que et dóna dret a treure-li la vida a una altra persona, que et dóna dret a matar.
Arribem a l'estació de Jerusalem, els controls per a sortir i entrar són constants. Entre edificis, carrers, indumentàries que denoten més o menys radicalitat religiosa, mocadors que cobreixen el cap de les dones musulmanes, nens que corren... segueix primant el color verd dels uniformes d'un estat militar, en el qual, entre d'altres, obliguen als seus joves a complir durant tres anys amb aquesta "valuosa" tasque "d'orgull" de defendre i lluitat per una nació.
Sortim al carrer i tenim el primer contacte amb una petitíssima part dels quilometres i quilometres de l'enorme mur de la vergonya que parteix i divideix, literal i il.legalment, el territori palestí del territori, establert com a tal o ocupat, israelià. Passem el primer "check point" (Jerusalem-Betlem)... en aquest cas "facilet" atès que passàvem de territori israelià a territori palestí, i clar, no és tant important mantenir i "vigilar" una hipotètica seguretat.
Cabines de control, càmeres de videovigilància i metres i metres de passadissos de barrots de metall donen pas a "l'altre costat del mur" i d'aquesta manera, entrem a Betlem i tenim el nostre primer contacte amb terres oficialment Palestines.
Després de casi 24 hores de viatge, arribem a l'hotel, més buit de lo habitual. Cansades i impactades per lo vist fins el moment anem directament a descansar, i recol.locar-nos al nou context, a les habitacions.
Més descansades i una vegada "deleitades" amb els menjars típics palestins de l'hotel, iniciem la tarda de ruta turística per Betlem. Les botigues més tancades i els carrers buits de turistes, en comparació dels que varen trobar les companyes que repeteixen aquest any l'experiència, que de camí al centre de la ciutat ens trobem, deixen entreveure "la huella" de l'efecte negatiu envers al tema turístic, entre molts d'altres, que implica la pressió israelià sobre el context econòmic i social del poble palestí. Aspecte que es corrobora amb les experiències sobre la seva realitat que ens expliquen alguns dels palestins que ens trobem durant l'estada de la tarda.
Traspassat l'arc d'entrada, que simbòlicamen dóna pas a les persones que arriben de Jerusalem a Betlem, per el carrer de l'estrella el qual porta al lloc exacte on es suposa que va néixer Jesucrist, visitem L'Església de la Nativitat, lloc religiós que commemora la importància d'aquest aconteixement.
Edificacions de pedra blanca, carrerons, cotxes que passen amb presses impacients, gents locals, venedors, ambulants, petits comerços, souvenirs, restaurants... conviuen a una petita ciutat decorada amb estrelles que simbòlicament "varen donar llum" i "varen guiar" fins al portal, on al mig del calor de dos animals, va néixer el fill de Maria.
Entrem a un petita botiga de records en la quan es talla fusta (dels arbres del "monte de los olivos") i es dóna forma a les diferents figures dels betlems que en motiu del Nadal adornen les cases de milers i milers de cristians. Entre els models de betlems que venen a aquesta botiga, i al mig d'aquesta, es deixa vora un model especial, pues la cova que en el seu dia va donar calor a la sagrada família queda substituïda i representada per el mur de la vergonya que priva de llibertat a milers i milers de Palestins, i en aquest cas priva la possibilitat de que els tres reis mags amb els tres camells puguin entrar i passar per a adorar al nen nascut, pues s'han quedat a l'altre costat del mur, és tard i el check point ja està tancat.
Betlem, 17 de juliol de 2011
No hay comentarios:
Publicar un comentario