Buscar este blog

miércoles, 20 de julio de 2011

L'educació a Palestina com a futur...

Dimarts 19 de juliol de 2010, segon dia que ens despertem a Palestina, i aquest matí el dediquem a Betlem, i com a tema pricipal tracatem l'educació.

Esmorzades comencem la nostra primera visita a la Universitat de Betlem. Visitem, una mica per damunt, les instal.lacions i, casualment, ens trobem a la cafeteria de la universitat (cal ressaltar que a diferència de les que coneixem està practicament buida...) a un porfessor que ens explica els trets principals de la situació de la universitat i els universitaris a Palestina. Del total de 16 universitats, només n'hi ha una considerada com a pública, la resta, tot i que segons ens comenta no són excessivament cares, són concertades. En quan al tant percent de joves palestins que cursen estudis superiors, el 45% aproximadament són dones.

Sortim de la universitat, el sol pica incipient sobre els nostres caps. Agafem un taxi gran i fem camí fins a la següent parada, una escola que tot i que per motius de vacances estivals es troba sense funcionament, ens la mostren molt amablement alguns dels seus treballadors. Durant les gairebé dos hores que dura la visita, ens expliquen el funcionament de l'escola i ens apropen a la realitat de l'educació del poble Palestí. És obligatori per a tots els nens i nenes cursar l'educació primària i secundaria (fins als 16 anys), i es pot dir que els casos en els que n'hi ha oposició familiar és gairebé inexistent, doncs l'accés a l'educació i la pròpia educació és un fet molt valorat per a la societat Palestina.
El número de nens i nenes és similar durant aquest periòde i és quan es fa el pas als estudis superiors (universitat) quan es percep un descens en el número d'homes atès a que aquestos veuen truncada la seva educació degut a la necessitat, per a la subsistència de l'economia familiar, d'incorporar-se al mon laboral.

Com a "comú denominador" en la gran majoria de converces establertes amb persones de la terra, la qüestió política i de l'ocupació es posa a sobre de la taula... En aquest cas per a informar-nos de que han rebut una ordre de demolició per part de l'autoritat del l'estat israelià (l'escola es troba a una zona C, el que implica estar baix de la supervisió policial i militar israeliana. L'aigua "es deixa còrrer a prop" d'aquesta instal.lació que vetlla per l'educació d'aproximadament 300 nens, però clar, els interessos són els que són, i tot i no tenir sed, l'aigua és l'aigua i els palestins per als irraelians són "simplement" palestins...

Una vegada visitades les instal.lacions, la percepció al vorer-les era com tornar anys enrera, on les pissarres eren de "tiza", el laboratori era un armariet petit i blanc, la biblioteca era una estanteria al racó de la sala dels ordinadors i el pati una "canasta" penjada de la pared i un sòl destartalat gris per a jugar... Algo a que es podría destacar? Que tot i a aquesta situació que pateixen de "menys" recursos, queden patents les cares de felicitat dels nens i nenes a les fotos de grup que segurament molts de nosaltres tenim guardades a les "caixes de records", i que es feien cada any per a inmortalitzar el curs compartit amb els companys...

Reanudem trajecte, i ens tornem a perdre entre els paissajes secs i escarbats a la muntanya tan característics d'aquestes terres. Ens dirigim a visitar el primer centre d'acollida per a dones de Palestina i, segons comenta la responsable d'assumptes exteriors, el que ha estat considerat millor de tot l'Orient Mitja. Allunyat del centre de la ciutat de Betlem, a una casa blanca rodejada de bancs, jadins i jocs per a infants, conviuen 20 noies (el màxim de places és 25) d'entre 18 i 25 anys i 9 nens. El punt en comú d'aquestes noies...? Que han patit algun tipus de violència de gènere per part del seu marit, del seu pare o del seu germà i han decicit obrir una nova porta a l'esperança, la qual dóna força per a creure i per a sentir com a tal, que una nova vida és possible més enllà dels crits, de les humiliacios, de les vejacions o de les violacions...

Ens contextualitzen en una societat, àrab i patriarcal, en la qual amb independència de ser musulmana o cristiana, la dona moltes vegades per la pressió social, aspecte potenciat per el fet de no tenir autonomía econòmica, es veu "obligada" (o obligada directament per la seva familia) a casar-se, i tenir aquest camí, com a camí únic, per a un destí determinat per la societat on han nascut. Com a progrés en l'evolució envers a la lluita en contra de la violència de gènere, fan esment a la coordinació que porten per a tractar els temes de les noies que entren al centre amb un departament de la policia de Cisjordania dedicat a "la protecció de a familia" el qual vetlla per la seguretat i "la justicia" envers al tema del seguiment i la comdemna (quan "és possible") de l'agressor.
A aquest centre, les mesures per a cada cas concret són valorades per un grup de professionals del centre, el departament de "protecció a la familia" i un grup de persones considerades com a "exemplars socialment". Se li exposen a la usuària un seguit de propostes i ella com a persona lliure eligeix la que considera més adient per a la seva situació. Amb la idea i el pilar de donar una autonomia personal, les linies de treball es basen en la potenciació de l'educació i del treball, considerades com a eines bàsiques, així com a un tractament i seguiment a nivell psicològic adeqüat per a tractar un passat de pors i manca de seguretats.

Amb moltes propostes, plans i projectes per a fer en coordinació amb el centre d'acollida (i amb l'escola que hem visitat pel matí) sortim del centre contentes i satisfetes per haver obert portes a possibles noves experiències, per haver pogut fer efectiva una de les finalitats dels viatge, la de possibilitar l'experiència de compartir "bones pràctiques" i aprendre nosaltres d'elles, elles de nosaltres i totes de l'experiència de compartir...

Dinem, a un preciós restaurant a les afores de Betlem. Arribem a les 17:00 a l'hotel per a reunir-nos amb una professora de filologia àrab de la universitat especialista en temes de gènere (experiència que, atès a la seva intensitat i a l'hora que és us l'explicarem a la propera.. "insha - allah")...

Per a acabar el dia, i abans de sopar, decicim anar a visitar un tram de mur que de manera "incipient i descarada" es planta al mig de la ciutat atapaint la vista a cents i cents de palestins que ara, quan surten a penjar la roba, se'l troben com veí....

No hay comentarios:

Publicar un comentario